Torre d'en Reig

Pel carrer de Pau Casals, ens adrecem a la Torre d’en Reig, l’element patrimonial arquitectònic més destacat deixant a banda el conjunt de Santa Maria. D’estil modernista, va ser dissenyada i construïda a principis del segle XX sota la direcció del seu propietari, l’enginyer de forests Josep Reig i Palau (Vilabertran, 1863 - Barcelona, 1917).

El triangle arquitectònic d'un enginyer
núm. 255 (juliol-agost)
Girona: Diputació de Girona, 2009

Responsable també del disseny de la casa forestal de la Pena al bosc de Poblet i la casa forestal de Sant Martí d’Empúries, la Torre constitueix la seva construcció més atractiva.


La Torre d’en Reig és majestuosa però tímida al visitant, que, sovint, desconeixedor de la seva existència i més atret pel conjunt monàstic, abandona el poble sense haver-la contemplat. [...] Accedint al conjunt pel seu costat septentrional, hom resta bocabadat en encarar-se a l’imponent entrada noble de l’edifici. La façana de la planta baixa està revestida amb pedra, i per sobre d’aquest nivell està pintada de blanc. L’entrada autèntica era pel primer pis, mentre que la planta baixa servia de garatge per al vehicle, cuina i serveis diversos. Com a element més destacable d’aquest pis, cal esmentar els mosaics decoratius amb trencadís a la llinda del portal i sota una petita volta, únics elements que recorden el modernisme gaudinià.

Entorn l'obra de Ramon Reig
Figueres: Ajuntament de Figueres, 2003

Josep Reig va morir prematurament el 1917, i la Torre va ser heretada pel seu nebot, el jove pintor Ramon Reig. La seva mare i el notari Salvador Dalí, pare del geni empordanès, eren bons amics, i els dos joves pintors aprofitaven les visites de cap de setmana a la torre per deixar volar la imaginació i el seu talent artístic.


L'amistat entre les famílies Reig i Dalí uneix des de la infància els dos futurs pintors i llurs respectives germanes. Sovint anaven a Vilabertran, on l'oncle de Reig tenia la casa. Des de dalt de la torre, la vista de l'Empordà resultava clara i panoràmica. La visió pulcra, després de tramuntana, fa que aquest paisatge no guardi cap secret, exaltant de verisme fins als confins de la mateixa retina. Aquesta imatge que pictòricament podríem qualificar d'hiperrealista, expressada en tot el camp de visió, serà clau en l'evolució pictòrica de Reig i determinant en la seva obra. Aquesta mateixa factura versemblant serà també la de Dalí.

El triangle arquitectònic d'un enginyer
núm. 255 (juliol-agost)
Girona: Diputació de Girona, 2009

A banda de la bellesa modernista de l’edifici, en aquest espai destaca el jardí i l’entrada principal, que acull el visitant:


Al llindar de la porta, podem copsar la bellesa del jardí, que inicialment comptava amb espècies d’arbres d’arreu del món que delataven la deformació professional del propietari. D’altra banda, arquitectònicament, la disposició de l’espai evoca l’expressió d’una abraçada de benvinguda al visitant, gràcies a la fesomia dels accessos: el pati consta de dos passeigs que s’obren cap als laterals del jardí en pendent descendent, i es retroben a un espai central ja a peu pla, on hi ha també accés directe a les dependències de la planta inferior. Les baranes, amb pilars de maó decorats amb rajola de motius florals i entrellaçats amb pedra calcària de Llers, formen un complement curiós al conjunt.