Font de les Tries

Les Tries, igual que Sant Roc, que hem visitat abans, és un dels paratges més populars d’Olot. 

Les Tries, igual que Sant Roc, que hem visitat abans, és un dels paratges més populars d’Olot. Així ho demostren les següents composicions, a través de les quals podem comprovar com la font de les Tries és també motiu poètic recurrent. El primer exemple és un sonet de Maria Castañer:


Les fonts d’Olot no ploren, sempre canten!
Tenen glops de rialles a l’estiu.
Si callen un moment, és que es decanten
a pentinar el seu vel damunt del riu.

Olot a dintre l’aigua hi té cançons
que regalimen veus sense mentida.
Atura el pas, amic, tots el recons
tenen un regueró d’herba florida!

Si tens el cor sense esma, sense nom,
posa’l damunt la falda d’una font,
que s’esbandeixi en cada glop que canta!

Que et fugi la tristesa bosc endins,
l’aigua amb una cançó, tots els matins
te’l torni net, com una estrella blanca.

En els següents versos de “Font de les Tries” hi podem llegir una exultant descripció del paratge de la mà de Concepció Carreras:


Font ombrosa i regalada!
la de xarbotells més clars.
Tens cinc dolls i una cascada
refulgent,
             d’argent
                          i glaç.
Font cantaire i esquitxaire
que salmeges dins l’ombriu
d’una arbreda esmeragdina
i amb onduls de serpentina
t’enfonses al nu del riu.

Barcelona: Columna, 1989

Joan Teixidor, al seu llibre Fluvià, també va fer referència a la font, a través d’una descripció eminentment plàstica.


Anàvem a la font quan ja queia la tarda,
resseguíem camins, corriols i dreceres,
ens arribava el cant que fa l’aigua i la pedra.
Érem els habitants d’un estiu de miracle,
tot era tan feliç que no ho enteníem.

Dames, cavallers, l’estol de nens i nenes,
el gaudi de la llum i l’hora fugissera,
els núvols divagant pel cel que s’enfosqueix
i trepitjant el verd el vestit blanc de Maria.
Ignoràvem Renoir però ja el pressentíem.

La Font de les Tries
540
27 de d'agost de 1949

Així mateix, també hi ha exemples en prosa, ben plàstica, que descriuen les Tries:


Los atardeceres en «Les Tries» son dulces y seráficos. El silencio se tornasola y en la vaguedad ampulosa de sus perspectivas se adivina una aureola musical, teñida de verde y rojo, que atizada suavemente por la soledad, no llega ni a suspiro. Es el cántico de la tarde que sucumbe y en su frenesí de luces danzando, se ilumina de bellezas ocultas.

Una de les principals característiques de l’aigua de les Tries són les seves propietats curatives.


Seguint la vella carretera de Girona hom topa amb la font de Les Tries. És tan abundosa, que no sembla una font; hom diria que és un torrent desbocat, amb la circumstància que l’aigua d’aquesta font és veritablement miraculosa; tots els anàlisis l’han proclamada l’aigua curativa per excel·lència. Però malgrat tot, està a la disposició de tothom. A qualsevol altre lloc seria objecte d’explotació i de negoci, mes a Olot tenen l’orgull de les seves fonts admirables i l’aigua és per tothom qui en vol, i quan no la vol ningú, el Fluvià se l’emmena camí del mar.

L'Apotecari d'Olot
172
21 de de febrer de 1925

Frederic Soler, conegut com a Serafí Pitarra, és autor de la comèdia de costums L’apotecari d’Olot. En un fragment de l’escena V es fa referència a les propietats curatives de les Tries:


Cuidado el que em toqui Olot.
És la terra de les aigües
de les Tries i Sant Roc
que, si en fresc lo porró hi posa,
li refrescaran lo porró,
i, si per remei les tria,
tenen, a més del sabor,
sulfat de calç, carbonato,
magnèsia, ferro, porció
de sosa, cloruro, silici
i elements que juntats tots,
produeixen la riquesa
d’aigües que admira tothom.