El Mercat cobert, construït l'any 1986, és l'equipament que articula els carrers i edificis que transporten el visitant a la Roses treballadora dels anys cinquanta, seixanta i setanta que es va establir a la població amb el boom del turisme de masses. Són carrers i edificis aixecats per acollir tota aquella gent vinguda d'arreu per treballar en el sector secundari i terciari.
En aquest context, l'any 1955 Jaume Vicens Vives va reflexionar sobre la dialèctica que s'estava establint entre l'incipient flux turístic, els habitants de Roses i la necessitat d'un nou urbanisme.
Roses torna a ésser la «Rhodae capta» de la llegenda de la medalla de Lluís XIV. Avui no l'han captivada els exèrcits ni els estols, sinó l'allau, generalment pacífica, dels forasters i estrangers que envaeixen les seves platges i cales, els seus carrers i hostatges. Pensant amb aquesta invasió sorprenent, que no és pas del gust de tothom, n'hi ha molts que creuen que s'hauria de fer un esforç per tal que captivada Roses, captivés els seus ocupants. O sigui, perquè en el terreny de l'urbanisme de les atencions i sobretot, de la cultura, es donés un exemple de bon gust, altesa d'esguards i bon capteniment. De manera que el foraster i l'estranger no siguin uns passavolants qualsevols, ni representants del colonialisme tronat, sinó que de retorn a llurs cases i països, en vantar les excel·lències de la naturalesa nostrada, se sentin penetrats per l'ànima de Roses, que és una pura ànima de claredat mediterrània.
Roses ha estat una vila no només pesquera i agrícola. La tercera gran biga econòmica ha estat, des de la seva fundació focea, l'activitat comercial. Des de l'any 1421 la vila té el privilegi reial per celebrar mercat. Abans tenia lloc a la plaça de Catalunya, però des dels anys noranta del segle passat les parades van ser mogudes a d'altres indrets de la població. Es manté, tanmateix, el seu esperit extravertit, que aplega centenars de compradors vinguts d'arreu. Josep Maria Dacosta en parla des d'una perspectiva històrica i actual.
Aquest mercadeig és herència de l'esperit comercial del Barri Hel·lenístic –segles IV i III aC– on es fabricà ceràmica de vernís negre ampaniana i s'encunyà moneda pròpia: els dracmes amb el bust de la deessa Àrtemis a l'anvers i una rosa de quatre pètals, símbol de la població al revers.
Roses ha estat també centre comercial de vins i alcohols. Des del port s'exportaren aiguardent i vi a diferents llocs, fet que permeté el desenvolupament d'una classe burgesa local. Aquest col·lectiu construí importants cases a primera línia de mar.