Des de l'extrem de la plaça de Catalunya s'observa el carrer de «Pi Sunyer», l'última denominació d'una via que primer va ser el carrer del Mar, després del Mar Major i, finalment, una vegada enclaustrada per la primera línia de cases, el carrer Major o de Davant. Sens dubte, és el carrer comercial per excel·lència, el carrer de les pastisseries, el carrer per passejar-hi ben mudat. Tanmateix, el turisme hi ha deixat una petja que, no obstant això, va canviant lentament.
Li va sembla que Roses havia canviat tant, en només dos anys, que seria impossible que encara hi suressin els records antics. El carrer del Mig s'havia convertit en una fira de pilotes de colors, matalassos inflables i flotadors en forma d'ànec. Merceries i botiguetes de queviures de tota la vida s'havien convertit en establiments de venda de records que consistien en petxines, Quixots de fusta i toros folrats de vellut. Havien aparegut rètols que anunciaven «zimmer», «chambres» i «rooms», i fins i tot a l'església, mossèn Sabater, anunciava misses en castellà, francès, anglès, italià i alemany, escrivia en les cinc llengües les seves advertències sobre el vestuari adequat per presentar-se davant l'Altíssim, i repartia traduccions de les seves homilies sobre la indecència del twist i la minifaldilla.