La Rambla és una part del vincle amb els seus avantpassats. A les Memòries, Fages de Climent ens parla també de la branca materna de l’avi Carles Fages de Romà i de Perramon, entroncada amb l’aristocràcia rància barcelonina.
A les Memòries, Fages de Climent ens parla també de la branca materna de l’avi Carles Fages de Romà i de Perramon, entroncada amb l’aristocràcia rància barcelonina.
L’opulència de la branca materna de l’avi, entroncada amb les cases marquesals de Vilallonga, del carrer de Montcada, i Fontcuberta-Sentmenat, de la Rambladels Estudis, parentius que van costar molt cars en una desigual carrera d’emulació.
La Rambla de Santa Mònica és un dels escenaris barcelonins de la biografia novel·lada Climent (1933), on els protagonistes són Enric de Climent i de Casadevall i el seu fill Enric de Climent i Vidal, rebesavi i besavi de l’autor, respectivament. Per salvar la casa dels deutes, Enric de Climent i Vidal viatja a Barcelona a la recerca d’una esposa amb fortuna.
En arribar a Barcelona, la seva mare, amb l’ajuda d’una germana ben relacionada que hi resideix, ja té confeccionada una llista de burgesetes, filles de propietaris i rics comerciants. El terreny és preparat, i l’endemà mateix de l’arribada del pretendent comença la tasca.
L’escollida és la senyoreta Lluïsa de Niubó, destinatària de fogoses lletres:
«M’aconsolo passant sota el teu balcó de la Rambla de Santa Mònica, des d’on puc admirar darrere els vidres la teva silueta quan t’acompanyes al piano, i pot arribar-me encara una mica el metall de la teva veu.»
A Barcelona tenen lloc les tenses negociacions dels capítols matrimonials, el casament i un engendrament que assegurarà la successió.
Mentrestant, sota els auspicis d’uns dofins d’or, segon imperi, en una cambra de la Rambla de Santa Mònica, ha tingut lloc un nou engendrament, una altra generació ha començat a entrar a la vida.