De l’antic monestir de Santa Maria de Lladó actualment se’n conserva l’església, que fa les funcions de parròquia, i una part del conjunt prioral.
De l’església, destaca especialment la façana de ponent, centrada per una magnífica portalada que ofereix un dels conjunts escultòrics més notables del segle XII a Catalunya.
La meravella de la portalada de Santa Maria, amb aquell to de terra cuita que té tots els matisos deixats pels anys, amb les dues columnes que a banda i banda sostenen els capitells i l'arquivolta que desplega diferents motllures amb dibuixos diversos que cisellen la duresa de la pedra, és una lliçó d’art recitada silenciosament. En el timpà, crida l'atenció una pintura, esfumada per la pols, que representa l'Epifania.
L’interès escultòric de l’església també es pot comprovar si visitem l’ interior.
El temple es va començar a construir al segle XII amb una sumptuositat extraordinària. Malgrat tot, aquesta riquesa ornamental no va tenir continuïtat fins al final de la gran obra i, per exemple, els capitells de la nau central van quedar sense ser decorats. [...] El seu interior és una planta basilical central amb capelles laterals. Com a detalls en els quals podem fixar-nos cal destacar la pica monolítica baptismal i diversos capitells que procedeixen del claustre del monestir destruït al segle XVIII. Entre aquests dos capitells hem de remarcar-ne un (en entrar a l'església, a mà esquerra), que serveix de pila d'aigua beneïda. Es tracta d'una de les obres més boniques de l'escultura romànica en pedra, on es troba representada una escena de lluita entre dos animals fabulosos en forma d'ocell.
L’escriptor Carles Fages de Climent també va destacar la bellesa de l’església en els seus versos:
Santa Maria de Lledó! S’atansa
a la col·legiata amb cor humil.
És un crepuscle de mitjans d’abril.
Exulta arreu el goig de viure a ultrança.
Tanmateix, l’estat de conservació del conjunt monàstic no ha estat sempre en òptimes condicions com ho és ara. L’any 1915, el rector Miquell Coll i Salavia es lamentava de la deixadesa en què es trobava la col·legiata.
En comparar la magnífica construcció d'aquesta preuada iglesia de Santa Maria, especialment de sa artística portalada, i la gloriosa tradició de son solemnial culte, amb la pobresa i oblit que actualment l'aclapara, no es pot menys que girar els ulls a l'antiguitat per conhortar-se amb els bells records de sa passada grandesa.