L'itinerari literari Sant Pere Pescador és el número 22 de la col·lecció d'itineraris literaris autoguiats que edita la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent. La presentació, el guió i la selecció de textos han anat a càrrec de Rosa Font Massot i M. Dolors Reig Garganta

***

Sant Pere Pescador és un poble de l’Alt Empordà situat enmig de la badia de Roses, prop del mar i de la desembocadura del riu Fluvià. Envoltat de camps de fruiters i de cereals, Sant Pere Pescador és conegut pels càmpings, els esports que es practiquen a la platja i al riu, pel port fluvial –l’únic port fluvial de la Costa Brava– i també pel mercat del dimecres. Però a més de tot això, Sant Pere amaga altres atractius, com el patrimoni llegendari (la Comtessa de Molins i el Gegant de Ventalló) i l’arquitectònic (el palau dels Caramany i algunes cases amb uns quants segles d’antiguitat). Amb aquest itinerari literari pretenem donar a conèixer el poble en companyia d’escriptors que, en el passat o actualment, n’han parlat en els seus llibres.

Prudenci Bertrana, en una de les seves Proses bàrbares, publicades per primera vegada el 1911, fa aquesta presentació del poble: «Sant Pere Pescador està enclavat a la ribera esquerra del Fluvià, a tres quilòmetres del mar. Com tots els pobles que s’aixequen en l’extensió immensa de conreus i de maresmes que circumden el golf de Roses, s’obira de lluny; griseja entre la verdor dels camps enrondat de pallers, de tàpies, de poalanques i figueres. Les seves cases són baixes, tot al més de dos estatges; algunes, bastides de menuts rierencs, s’esquerden i s’enrunen. Hi ha fems i palla pels carrers. Les façanes blanques, grogues, blaves, els balcons engirgolats de panotxes i les finestres amb testos de moraduix i aufàbrega, els comuniquen un aspecte festiu i rioler. El sol hi bat, i pel cim de les teulades el cel llumínic, estenent-se sense noses, us fa endevinar, a fora, l’amplària d’uns horitzons puríssims esbandits per l’alè tramuntanal o per l’oreig salabrós del mar llatí». En alguns aspectes, Sant Pere no ha canviat gaire; en d’altres, es fa difícil trobar-hi algun rastre del passat.

Maria Àngels Anglada, a la narració «Flors per a Isabel», del llibre No em dic Laura, recrea l’entorn del poble, amb els camps de cereals i els boscos de ribera: «Tot ho passà de pressa fins que arribà a les envistes de Sant Pere Pescador; aleshores posà el cavall al pas, i semblava que el mateix “Agut” ja coneixia que havia d’anar més lentament quan s’acostaven a l’indret anomenat dels Horts del Santíssim, on el seu amo hi tenia un camp força extens. Més a poc a poc encara, ja deixant enrere el riu Fluvià i els boscos de ribera que el vorejaven, el cavall feia camí quan aquest enribetava “les Eres”, terres bones i fondals, amb els sembrats d’ordi, de civada i de blat que aquell any oferien un immens somriure d’or.»

I a l’àlbum-guia La Costa Brava, publicat el 1925 i reeditat i actualitzat el 2017, trobem una visió del poble que dista gairebé cent anys. Mossèn Lluís G. Pla Cargol ens parla amb entusiasme de la bellesa del Sant Pere de principis de segle: «Quin bell país el de Sant Pere! Hi podeu anar des de Castelló per un camí de torterols que s’escola enmig de closes idíl·liques. Hi podeu anar des de Sant Miquel del Fluvià per un altre camí planer que s’estreny entre quintanes ubèrrimes i a l’ombra lleu d’algun oliverar d’evocació. També hi podeu anar des de l’Armentera, passant un pontarró flotant, si aneu a peu, o entrant-vos a l’aigua mansa del riu si hi aneu en cavalcadura. Mes l’anada més singular i engrescadora és la que podeu fer anant-hi pel camí del mar». I Rosa Font Massot, en l’actualització de l’àlbum-guia La Costa Brava, fa referència al poble d’avui: «Sant Pere és el vent del mar de les tardes d’estiu, les festes a la plaça i els concerts, el mercat del Parc del Riu, els càmpings, els restaurants i els bars on s’agermanen les pells i les parles, els gestos i els colors.»

Aquesta guia literària és una invitació a passejar-se per Sant Pere seguint dos itineraris: el casc urbà, d’una banda, i els seus entorns (el riu i el pont, el camí de Mig de Dos Rius i l’illa d’en Caramany, la gola i el mar, i els aiguamolls i les closes), d’una altra, però també pretén incitar els lectors a capbussar-se, com fan els collverds, en les paraules d’escriptors que, en el passat i en l’actualitat, mostren el patrimoni històric i llegendari de Sant Pere i l’atractiu del poble i els seus voltants.