El nostre recorregut ens durà a la que va ser la primera parada de la visita: la casa dels Dalí. Tot i que no és la casa natal, que es troba ubicada uns metres més endavant al mateix carrer Monturiol, aquesta finca, obra de l’arquitecte modernista Josep Azemar, va esdevenir la llar de la família Dalí a partir de 1912, quan el jove Dalí tenia vuit anys. En el segon pis va créixer en companyia de la seva germana i des de les finestres i balcons ,o des del terrat, que donaven a la plaça de la Palmera, va pintar algunes de les seves primeres obres.
El pis nou de Figueres era més gran i luxós que l’anterior i, encara que també tenia una galeria, sempre més vàrem enyorar “aquella”, però s’havia de reconèixer que el pis nou era millor que l’altre. Hi he passat tants anys que és com si el veiés. En entrar hi havia un petit hall il·luminat per vidrieres de colors. La galeria no tenia balustres de pedra sinó barana de ferro, i donava a una plaça gran i espaiosa, al fons de la qual es veia, des de la galeria, una llenca del golf de Roses, Palau Savardera i muntanyes de Sant Pere de Roda. Era la plaça de la Palmera, palmera que existia i era més alta que la casa. Ací tenien llocles fires de la Santa Creu, i em calia travessar-la quatre vegades cada dia per anar al col·legi.