Al despatx de la notaria Dalí, situada als baixos de l’edifici on vivia la família Dalí, va tenir lloc la primavera de 1925 la primera lectura pública –més enllà de lectures privades a familiars i amics– de Mariana Pineda, la primera gran obra teatral de García Lorca, la mateixa peça que dos anys després s’estrenaria a Barcelona amb decorats de Salvador Dalí.
La notaria Dalí inicialment estava als baixos de la casa natal, tot i que posteriorment es va traslladar a la finca on van instal·lar la seva residència a partir de 1912; va ser allà on es van escoltar els versos intensos de Mariana Pineda llegits pel propi García Lorca. Així ho relata García Lorca a la seva família, en una carta escrita des de Cadaqués i datada el 14 d’abril de 1925:
Demà marxo cap a Figueres on la gent de l’Ateneu m’oferirà un àpat íntim i llegiré segurament Mariana Pineda, que aquests vells republicans catalanistes m’ho han suplicat per carta. A la lectura assistirà el bo i millor de l’element més avançat i intel·lectual de Figueres, que no teniu ni idea de com n’és, de nodrit.
Anys després ho recordarien Anna Maria Dalí i Puig Pujades.
De retorn a Figueres, l’entusiasme del pare per aquest amic que ja era com de la família li féu organitzar una reunió a casa per tal d’aplegar alguns dels amics més íntims a fi que García Lorca els llegís la seva obra Mariana Pineda. Tothom quedà meravellat.
No oblidarem tampoc aquella lectura que a l'ombra acollidora de l'amic Dalí ens feu García Lorca, del seu drama –estampes romàntiques– llavors encara inèdit, Mariana Pineda. De la seva poesia lluminosa d'imatges, en sortia aquella dama famosa per la seva bellesa, per les seves virtuts, pel seu esperit de sacrifici. La gesta de Mariana Pineda quedava sublimada pel poeta i hom veia per entre la grogor de l'estampa les mans plenes de finor de l'heroica dama, cometent el delicte de brodar una bandera per als liberals que lluitaven per la Constitució, tasca delicadament femenina que solament la reacció podia punir amb la més irreparable de les penes.