Les estades a Figueres de García Lorca van ser sempre complementàries de les estades a Cadaqués, a la casa que la família Dalí tenia a la platja des Llaner. La Setmana Santa de 1925 –amb les vistoses celebracions religioses de la vila– i l’estiu de 1927, Lorca va passar dies apassionants descobrint la costa empordanesa i va quedar fascinat per un paisatge únic.
La connexió Figueres-Cadaqués no era senzilla, però la ràpida evolució de la indústria automobilística va permetre que, als anys vint, ja fos habitual contractar els serveis de taxis que diverses empreses figuerenques oferien per emprendre el camí tortuós i esplèndid cap a Cadaqués. Això, o bé, com va fer García Lorca, agafar el cotxe de línia que des de la Rambla portava fins als diversos pobles de la comarca. Aquesta és la impressió que Lorca expressa a la seva família en una carta datada el 14 d’abril de 1925:
Estic a Cadaqués, poblet de Girona, com us vaig dir, i una de les meravelles de la Mediterrània. No us podeu imaginar, acostumats al mar de Màlaga, aquest mar “Costa Brava”, ple de badies, de cales i penya-segats per on treuen el cap immensos olivars i vinyes, roques de color taronja i taques verdes de pinedes. Una meravella! [...] Pateixo perquè vosaltres no pugueu veure amb mi aquests mars i aquesta terra de l’Empordà, plena de coses gregues i amb una elegància i una antiguitat que us admirarien com a mi.
Aquest el seu record en una carta dirigida a Anna Maria Dalí, escrita a Madrid el mes de maig de 1925:
Penso en Cadaqués. Em sembla un paisatge etern i actual, però perfecte. L’horitzó s’enfila construït com un gran aqüeducte. Els peixos de plata surten a prendre la lluna i tu et mullaràs les trenes a l’aigua quan va i ve el cant tartamut de les canoes de benzina. Quan tots estigueu a la porta de casa vostra, vindrà el capvespre a posar encès el corall que la verge té a la mà.
I una carta de Lorca a Dalí, escrita des de Barcelona a inicis d’agost de 1927:
El meu estimat Salvador: Quan arrencà l’automòbil, l’oca començà a clacar i a dir-me coses del Duomo de Milà. Jo vaig estar a punt de llençar-me del cotxe per quedar-me amb tu a Cadaqués [...] Ara suo i fa una calor insuportable. Cadaqués té l’alegria i la permanència de belleses neutres on ha nascut Venus, però que ja no es recorda.
Va cap a la bellesa pura. Desaparegueren les vinyes i s’exalten dia a dia les arestes que són com les onades i les onades que són com les arestes. Un dia de lluna es mullarà amb elasticitat de peix mullat, i la torre de l’església de goma tova oscil·larà per damunt de les cases, dures o llastimoses, de calç, o de pa mastegat. Jo m’entusiasmo pensant en els descobriments que faràs a Cadaqués i recordo el Salvador Dalí neòfit llepant la clova del crepuscle sense entrar-hi encara, la clova rosa pal·lidíssima de cranc posada de cara enlaire.