La vida dels Bertrana a Girona es va veure sacsejada per un trist incident motivat per la publicació de l’opuscle La locura de Álvarez de Castro, escrit per Prudenci Bertrana amb la col·laboració del metge Dídac Ruiz. Aurora Bertrana explica en les Memòries com la família es va traslladar a viure a Barcelona, l’any 1911, en un pis de l’antiga plaça del Rei.

No sé com ni per qui el pare s’havia deixat convèncer, ni qui va tenir prou ascendent damunt seu per decidir-lo a deixar la quieta, somorta, grisa i tan amada Girona i anar-se’n amb la família a viure a la trepidant, sorollosa, mirotejant i incògnita Barcelona. Després del consell de guerra que l’havia condemnat a sis mesos d’empresonament, judici que Weyler, llavors capità general de Catalunya, no va voler signar gràcies a la feliç intervenció de barcelonins influents amics de Prudenci Bertrana, el pare, malgrat la llibertat recuperada, no se sentia segur a Girona. [...]

Finalment, l’oferiment d’Antoni López i Ventura, editor de L’Esquella de la Torratxa i de La Campana de Gràcia, el qual li assegurava una ocupació i un sou fixos en els seus dos periòdics, el va decidir. [...]

El pare va anar a Barcelona tot sol. Hi va passar uns dies cercant un habitacle on instal·lar-nos. En tornar, ens anuncià que ja n’havia trobat un. Semblava tot ufanós de la seva troballa. Era un apartament modest en un barri que a ell li plaïa molt (potser li recordava Girona), la plaça del Rei.

Aurora Bertrana ens ofereix una descripció de com era l’antiga plaça del Rei abans de la invenció del «barri gòtic» i de la reforma arquitectònica dels anys trenta del segle XX. 

 

Des dels balcons de casa es veia la preciosa façana del majestuós i venerable convent de Santa Clara i la columna romana que, dreta i solitària, semblava representar la Roma imperial, com una mena de consolat perpetu dels temps antics.

A mi, em va fer molta gràcia anar a raure per casualitat prop de la Freneria, on vivien els Riquer.