En el trasllat a Barcelona, Aurora Bertrana va passar, per atzar, a ser veïna de la família del pintor i poeta Alexandre de Riquer, que tenia la casa i l’estudi al carrer de la Freneria. L’any 1910, quan Aurora estudiava música a Barcelona havia mantingut una relació molt intensa amb els Riquer, i, fins i tot, un idil·li frustrat amb un dels nois Riquer, Emili.

Conèixer la família Riquer i enamorar-me’n va ser tot u. Una mena d’embriaguesa s’emparà de mi. Ser prop d’ells, veure’ls i sentir-los era l’ocupació més important de la meva vida. Fins al punt que les lliçons de violoncel, de solfeig, de teoria i d’harmonia, que, de fet, era l’única cosa que m’havia d’interessar i ocupar, es convertien automàticament en activitats secundàries. [...]

Per a mi Barcelona era el carrer de la Freneria, on vivia l’Alexandre de Riquer i els seus, i la humanitat, la família Riquer. [...] jo anava molt sovint al carrer de la Freneria, on Alexandre de Riquer vivia amb tota la família i tenia el taller. Aquest taller estava situat a l’últim pis de la casa que feia cantonada amb la plaça de la Pietat. La claror que pels amplíssims finestrals entrava al taller venia d’aquesta placeta. Hom veia molt a prop l’àbsida de la Seu i tothora hom sentia l’harmoniós batec de les seves campanes

El record d’aquesta casa a ciutat vella reapareixerà en la novel·la Fracàs quan Blai, el pintor, cerqui un estudi d’artista.

Fins que no trobés un estudi, que no li parlessin de res. Somniava a trobar-lo en una casa vella, pels volts de la catedral, de Santa Maria del Mar, de la plaça del Pi...