Un altre luxe que Bertrana no es podia permetre era el menjar en restaurants. En ocasions, de joveneta, l’oncle Ramon Salazar la convidava a dinar al restaurant de l’Hotel Orient, a la Rambla dels Caputxins, 45. Molts anys després, des de les penúries de l’exili a Ginebra, recordava un altre àpat llunyà en aquest mateix hotel.
En veure B. M. barbut, demacrat, vestit de pellingots. jo recordava la darrera vegada que havíem estat plegats. El govern de la República era a València i B. M. havia anat a Barcelona per unes hores. Havia pujat a veure’m fins al meu colomar de la Diagonal, 313. Estava enfeinadíssim i no em podia consagrar gaire temps. Em va invitar a dinar en un bon restaurant, crec recordar que el de l’Hotel Orient. Vam dinar amb el seu primer ajudant, un minyó intel·ligentíssim, del qual he oblidat el nom. En aquella ocasió, B. M. ens havia ofert un dinar suculent, on, com és natural, no hi mancava un bon xampany. Tot plegat devia costar-li una fortuna.