Tot seguint l’itinerari pel passeig de Colom, la prosa d’Aurora Bertrana ens fa reviure el trajecte dels populars tramvies que portaven els barcelonins des del centre de la ciutat fins als banys de la Barceloneta.

El sol lluïa en un cel meravellosament ample i blau, el mar s’estenia fins a l’horitzó esborradís. El vent, de llevant o de ponent, agitava la roba estesa en els terrats i en els celoberts, les fulles dels plàtans de l’Eixample i les palmeres enyoradisses i polsoses del passeig de Colom...

Els tramvies, sotraguejants i sorollosos, carretejaven pilots de gent atrafegada, i, sobretot, banyistes. Milers i milers de ciutadans àvids d’aire marí i d’aigua salada s’hi enfilaven intrèpidament.

Dos d’aquests tramvies travessaven el centre de la ciutat, lluint rètols engrescadors que evocaven blavors infinites i flaire salobre: «Plaza de España-Astillero», «San Antonio-Orientales». (La gent en deia: «San Antonio, oriéntales»).

També els personatges de Cendres van als banys de la Barceloneta:

Sí la Barceloneta pot considerar-se l’estranger, sí. Vaig simplement als banys de Sant Sebastià.