Per continuar els estudis musicals, en comptes de fer dos viatges setmanals en tren, l’any 1910 els pares d’Aurora van decidir que la noia passaria el curs sencer a Barcelona. Per viure-hi li van llogar una petita cambra en un convent de monges a prop del Parc de la Ciutadella i de l’Escola Municipal de Música. El parc es convertí en un pulmó per respirar aire lliure.

Tots aquests pensaments [...] em comunicaven un forassenyat desig de fugir d’aquella cambra, respirar l’aire de fora. Desava l’instrument, me n’anava a qualsevol lloc. A rodar pels carrers, a airejar-me al Parc de la Ciutadella

La font de la Dama del Paraigua era el lloc de cites romàntiques durant l’idil·li frustrat amb Emili de Riquer. El cert és que el xicot estava promès amb una senyoreta de casa bona i la família, que no veia amb bons ulls la relació, van fer retornar Aurora a Girona.

Passàvem moltes hores sols, al Parc de la Ciutadella [...]

Camí de l’estació, recordo que aquella tarda ens havíem de trobar amb l’Emili al Parc de la Ciutadella, sento un nus a la gola i un desig amb prou feines contenible de plorar. [...]

L’Emili aniria aquella tarda al Parc. M’esperaria inútilment prop del monument a la senyora de l’ombrel·la.