L’any 1909, Francesca Bonnemaison havia fundat l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona en un local de la parròquia de Santa Anna. La ràpida expansió de «La Cultura» la portà a ocupar diversos estatges fins que el 1922 inaugurà seu social pròpia en un antic palau del carrer de Sant Pere més Baix núm. 7, actual Biblioteca Francesca Bonnemaison. En la sala de lectura, encara avui s’hi llegeix el lema: «tota dona val més quan lletra aprèn». Va ser en aquesta seu on Aurora Bertrana, sempre interessada per la llengua i la cultura catalanes, i en la formació de les dones, va entrar a formar part del professorat i hi impartí classes nocturnes de lectura en llengua catalana.
L’estudi de la llengua i de la cultura catalanes m’interessava tant com el de la rítmica i de la plàstica, les quals no solament continuaven cridant la meva atenció i absorbint el meu temps, sinó que em procuraven guanys materials en ensenyar-les en algunes escoles. El dia, però, era prou llarg per fer-ho seguir tot. Així, sense deixar la música, vaig també entrar a formar part del personal docent de La Cultura (Institut de Cultura de la Dona), institució que dirigia amb gran competència i entusiasme la senyora Francesca Bonnemaison, vídua de Verdaguer, amiga i consellera de Cambó. [...] Hi donava una classe nocturna de lectura en llengua catalana. Les alumnes llegien fragments d’autors catalans que jo havia triat entre els que em semblaven més representatius. [...]
De primer antuvi, les alumnes sentien un cert esverament en adonar-se que no sabien llegir la pròpia llengua. Però aquesta constatació les estimulava a perfeccionar-se. La meva classe era plena de noies àvides d’aprendre a llegir correctament el català i també d’aprendre mots nous que enriquien llur vocabulari.