L’any 1948, quan Aurora Bertrana tornà de l’exili a Ginebra, va trobar una Barcelona devastada i la llengua i la cultura catalana prohibides. Reprendre l’activitat d’escriptora representava una quimera. Deu anys més tard, en una carta plena d’amargor, del 13 de desembre de 1958, dirigida als amics Anna Murià i Agustí Bartra, encara a l’exili mexicà, els parla del difícil panorama per als escriptors del país i dels premis de la Nit de Santa Llúcia, que se celebrava a l’Hotel Colón, a l’avinguda de la Catedral, núm. 7.

Les coses es posen cada cop més difícils pels escriptors i ací hi ha unes baralles que esparveren. [...]

Avui, dia de Santa Llúcia, reparteixen premis literaris al Colón. Jo no presento res, per això penso anar-hi.

Aurora Bertrana va mantenir sempre una relació tensa amb els premis literaris. L’any 1967 va presentar, sense èxit, la novel·la L’inefable Philip al Premi Sant Jordi.

La meva obra L’inefable Philip –tot i escrivint Philip en anglès–, que vaig presentar al «Sant Jordi» essent president del jurat en Ramon Folch i Camarasa i secretari en Joan Triadú, no va ésser ni esmentada a l’hora de les votacions. Suposo que no per incorrecció del llenguatge i, encara menys per manca d’interès narratiu, sinó per la amoralitat del tema. La mateixa novel·la tampoc no va ésser acceptada per un editor barceloní, el qual em va confessar que l’estil de l’obra «no era prou escabrós».