En la dècada dels anys trenta, instal·lada a Barcelona i dedicada plenament a la seva carrera d’escriptora i de conferenciant, Aurora Bertrana es fa sòcia de l’Ateneu Barcelonès, sobretot per tenir accés a la biblioteca.

M’havia fet sòcia de l’Ateneu Barcelonès, però no formava part de cap tertúlia ni solia conversar amb ningú. El temps que hi passava era únicament per llegir. Aquella època del meu retorn a Barcelona fou el moment de més plenitud de la meva vida.

A l’Ateneu hi dictà algunes de les seves conferències més famoses, com ara «El viatge educatiu i instructiu» (11 de novembre de 1930). També a l’Ateneu, el 15 d’octubre de 1931, hi va tenir lloc la inauguració del Lyceum Club. Aurora Bertrana, com a presidenta, hi pronuncià la lliçó inaugural: «El nostre feminisme», on defensà una idea molt moderada del feminisme. Personalment, de feminista, no se’n va considerar mai, però va ser innegablement una gran defensora de la cultura i l’educació per a les dones com a mitjà de superació personal i social.

En el terreny professional, la dona en igual condicions tècniques que l’home té dret a aspirar al mateix sou que l’home. Però en determinades circumstàncies, la preferència té d’ésser per a l’home. És possible que això a primera vista sembli una injustícia, però, lògicament, el veritable lloc de la dona és dintre la llar. Ja he dit que en «determinades circumstàncies». I bé, una d’aquestes circumstàncies és, al meu entendre, el cas de les dones casades que treballen fora de casa. [...]

Per altra banda, a la dona que no troba el marit que somniava és just que la societat li permeti guanyar-se la vida en les mateixes condicions que un home, «sense cap mena de limitacions».

Però sempre que sigui possible, valdrà més que la dona casada no surti de la llar per guanyar diners.

La casa, el marit, els fills demanen un temps i una atenció que difícilment pot donar aquesta doble actuació de la dona.