L’any 1967, el mateix any en què Aurora publicà la novel·la Vent de Grop, el dia 14 de juny, a l’Hotel Avenida Palace, de la Gran via de les Corts Catalanes, 605, li van organitzar un sopar d’homenatge per la seva aportació valuosa a les lletres i la cultura catalanes. Signaven el convit Maria Aurèlia Capmany, Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Joan Oliver i Enric Sabadell, entre d’altres. Salvador Espriu no hi va assistir, però va expressar la seva adhesió en una lletra on la qualificà d’important escriptora.
Sempre hi ha un raconet en el nostre ésser capaç de posar-se a vibrar quan li arriba el ressò d’una veu amiga que li evoca un ideal. I aquest ideal, amics meus, ha d’ésser Catalunya i tot el que en ella significa alguna cosa: terres, muntanyes, mar i costes, indústria, comerç, artesania, cants i ballades del nostre folklore i..., per què no?, «literatura!», la nostra literatura, que per això en tenim una.