Aurora Bertrana era assídua a tertúlies que solien reunir-se a l’estudi de la seva amiga Maria Castanyer, al carrer Consell de Cent, 284, o en establiments desapareguts com el Bar-restaurant Terminus (passeig de Gràcia, 54), al ja esmentat Oro del Rhin o al Saló Rosa. El Saló Rosa era un establiment elegant situat al passeig de Gràcia, 55, entre els carrers d’Aragó i València. Aurora Bertrana hi freqüentava una penya d’intel·lectuals i polítics, gairebé tots retornats de l’exili. En tancar l’any 1974 per fer-hi unes galeries comercials, els tertulians es van traslladar al Monumental, cafè i restaurant al carrer Gran de Gràcia, 25.

Torno a la tertúlia del Saló Rosa, vell establiment desmodat en nom del qual evoca fatalment reunions de velles burgeses desvagades, ridícules, golafres i xerraires, on, malgrat tot, es reuneixen els meus amics: ni desvagats, ni ridículs, ni golafres, encara que un poc aburgesats i, naturalment, xerraires (per això hi van). [...]

A la tertúlia del Saló Rosa –la dels dimecres havent sopat que es forma prop de la vidriera del passeig de Gràcia–, tots els companys es riuen de mi. No comprenen què hi vaig a cercar a la Ciutat dels Joves. [...]

—El que volen els joves és ser lliures –intercala en Torres–. Els cal desempallegar-se de la nostra tutela.

—Exacte –faig jo– però no solament per esbargir-se i vagabundejar, tirar ple dret i fer el gambirot com penseu vosaltres, sinó per a crear una societat nova desembarassada de velles i estúpides preocupacions, de falses morals ràncies, d’unes lleis caduques i absurdes basades en principis de l’edat mitjana sobre la religió i la família.

Semblantment, els personatges de la seva novel·la Cendres solen reunir-se en cafès avui desapareguts, com el Cafè de la Rambla (carrer de la Canuda, 2), el Cafè de la Lluna (Plaça de Catalunya, 9), la Valenciana (Aribau, 1) o La Punyalada (passeig de Gràcia, 104).

Al Cafè de la Rambla van a trobar-lo en Joaquim, en Marià i la Briget. [...] Li ho havia dit en el moment de sortir per anar a reunir-se amb els companys al Cafè de la Lluna. Ocupaven una taula tots cinc. [...]

En John Wirt no era encara a la Valenciana. En Seyin trià una taula a la voravia, demanà te per a dos. El serví a l’Anna, distret. Mirava ençà i enllà de la Gran Via. [...]

L’Anna es deixà conduir fins al Cafè de la Punyalada, poc concorregut en aquella hora.

Com va fer un bon dia Aurora Bertrana, acompanyada per un company de tertúlia, podem trencar pel carrer de València per traslladar-nos fins als darrers punts de l’itinerari.

Vaig trencar pel carrer de València i ell, engrescat en la conversa, va continuar amb mi fins a la Diagonal, 315, on jo vivia.