Situat en el passeig de Sant Joan i els carrers de València i de Roger de Flor, formant un conjunt amb l’església de Sant Francesc de Sales, es troba l'antic convent de les monges saleses, convertit des de 1943 en un col·legi dels germans Maristes. Aurora Bertrana explica en el capítol «Les mòmies de les Saleses» de les Memòries un fet brutal que hi tingué lloc durant la guerra civil i que ella va presenciar des del balcó del seu pis. El Juliol de 1936, la parròquia de Sant Francesc i el convent de les Saleses foren assaltats i incendiats per una gernació que va profanar les tombes de les monges i en va exposar les mòmies com un macabre espectacle.
Un altre espectacle depriment [...] fou la laboriosa crema del convent de les Saleses, molt a prop de casa. Els incendiaris en essència, no en potència, perquè l’edifici no volia cremar, havien celebrat una mena de missa negra amanida amb força cridòria i rebombori amb la convicció –l’entusiasme que hi posaven ho palesava– que, amb aquell «acte de justícia», col·laboraven eficaçment a la revolució social. [...] L’edifici no corresponia al gran anhel justicier de la crema general prevista. Els incendiaris es desfogaven calant foc als mobles i als accessoris [...].
En l’endemig, la gran decepció dels assaltants de les Saleses trobava una consolació: desenterrar cadàvers de monges. Les vives se’ls havien escapat, les mortes no se’ls escaparien. Les treien de llurs sepultures, desclavaven la tapa dels taüts, amb els quals, col·locats drets, feien una gran parada a banda i banda de la portalada de l’església i tot al llarg de la paret lateral del convent.