Estudià al col·legi-internat del Collell, i amplià la seva formació professional a París. Ja de ben jove començà a dedicar-se a la preservació del patrimoni històric, i l'any 1960 va ser un dels fundadors de l'Associació Arqueològica de Girona. Contribuí a salvar gran nombre d'esglésies romàniques de l'Alta Garrotxa.
La seva activitat professional va estar sempre vinculada a l'empresa familiar Embutidos J.Sala, que dirigí. Va ser conseller de la Caixa d'Estalvis Provincial de Girona, president de l'Associació d'Indústries Càrnies de Girona, conseller de l'Obra Benèfica Social de la Caixa d'Estalvis de Girona, fundador i president de l'Associació Amics de L'Alta Garrotxa per a la recuperació del patrimoni arquitectònic històric. També fou membre del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot, de l'associació Amics dels Museus de Catalunya, i de l'Associació d'Amics de l'Art Romànic.
Fou diputat pel Pacte Democràtic per Catalunya a les eleccions generals espanyoles de 1977 i per CiU a les eleccions generals de 1979, encara que dimití per a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. En la seva qualitat de parlamentari, signà la Constitució Espanyola primer, i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, després. Fou senador per Catalunya al Senat (CiU) per la circumscripció de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986 i 1989 i 1993.
Va ser autor de diversos llibres sobre el paisatge de l'Alta Garrotxa, a més de dues obres sobre l'escriptor Josep Pla, amb qui l'unia una bona amistat; per aquesta darrera relació, Sala era patró de la fundació palafrugellenca que li és dedicada.
Morí l'any 2008 a causa d'una afecció cardiovascular.
Biografia extreta de la Viquipedia.
Imatge: Diari de Girona.