Fou canonge de la catedral de Tarragona (1948). Publicà nombroses obres poètiques de caràcter religiós: La muntanya de la mirra (1933), La ruta il·luminada (1935), L’esbarzer incandescent (1948, amb pòrtic de Manuel de Montoliu), Poemes d’alta mar (1956), Tardor (1963), Esclat (1964) o el poema èpic i místic format per vint-i-quatre cants, L’esposa de l’Anyell (L’esglesiada) (1952-72). Col·laborà àmpliament en diverses publicacions periòdiques com “La Cruz”, “La Veu de Tarragona”, “El Matí”, “Diario de Barcelona” o “El Correo Catalán”. També escriví les memòries de la guerra civil, El martiri de no ser màrtir (1955).
Biografia extreta d'enciclopedia.cat