El centre de la Rambla, en diferents moments de l’any, es pobla amb les parades de pintors, d’artesans o de col·leccionistes. Ara, de la mà d'Anglada, porta a tafanejar, remenar entre mercaderies estranyes, postals i libres vells que, com ja sabem, eren l’objecte d’una de les seves aficions.
Avui, un límpid i encara càlid diumenge d’octubre, la Rambla és plena de parades força diverses entre elles. El Casino Menestral –una de les entitats associatives veteranes, com la Societat Coral Erato– hi organitza la Fira del Col·leccionisme. No és pas tan coneguda ni multitudinària com la dedicada al dibuix i a la pintura, a la primavera, però no es pot negar que té un èxit considerable. Aquesta secta, en general no tan sols inofensiva, sinó benèfica, la dels col·leccionistes, es va acaramullant davant dels segells, les monedes velles i noves, els llibres, les sèries de programes de cinema... Molts museus, penso, ara públics, han nascut de la passió d’un col·leccionista lúcid i generós.
M’aturo davant d’unes capses on s’arrengleren, en bon ordre, postals antigues. Per motius familiars, en cerco de Ripoll i de la vall de Ribes. Trobo una amiga, vigatana de naixença com jo, que m’ensenya, feliç la seva troballa:
– Mira, Àngels, quina postal he comprat! Què te’n sembla?
Miro atentament la vella fotografia, de color sèpia, de la casa natal de l’amiga: la bellíssima façana esgrafiada de la Casa Comella.
– És la millor adquisició que podies fer!
En canvi, avui a penes hi ha mostra dels brocanters ni dels antiquaris, que paren els seus objectes i els seus mobles cada primer de mes, a la plaça del Gra.