L'itinerari literari Maria Àngels Anglada a Figueres és el número 6 de la col·lecció d'itinerari literaris autoguiats que publica regularment la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona. La introducció, el guió i la selecció de textos van anar a càrrec de Francesca R. Uccella.
***
Aquest és el tercer itinerari dedicat a Maria Àngels Anglada i constitueix el vèrtex que faltava del triangle angladià, format per Vic, el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà/Vilamacolum i Figueres. Aquest itinerari ret homenatge a una il·lustre ciutadana figuerenca, nomenada filla adoptiva de la ciutat el dia 23 d'abril de l'any 1996, i permet conèixer Figueres a través dels recorreguts quotidians de l'autora, acompanyats pels seus versos i proses.
Ella mateixa explica la seva relació amb la ciutat en les paraules que va pronunciar en l’acte de nomenament de filla adoptiva de Figueres: Fa trenta-cinc anys, des del 1961, que visc a Figueres: vam arribar-hi el mes de febrer, quan els ametllers florien. Les nostres filles han nascut a Barcelona, però, arribades aquí de molt petites, són ben figuerenques, viuen a l’Empordà, i els meus néts i nétes han nascut tots cinc a Figueres. També en aquesta ciutat he desenvolupat, en la seva major part, la meva tasca en ensenyament i en la creació literària.
Maria Àngels Anglada es va apropar a la ciutat sense gens de timidesa, es va endinsar en la vida de la ciutat amb afecte i eficàcia. Són suficients només poques línies per entendre que ella sentia Figueres com a seva –ciutat «de cels i de poetes»– i hi havia establert un lligam emotiu molt fort a través del seu marit, Jordi Geli. En un text extret de l’obra Esbossos de Figueres, Maria Àngels Anglada juga amb la pluralitat del nom –Figueres– i amb la similitud amb Atenes i, amb aquest pretext, ens condueix al seu univers, fet d’amor per la terra i pel món clàssic, sempre present tant a la seva vida com a la seva obra. Escriu: La nostra ciutat té un nom plural, com Roses, com Atenes. Sense entrar en etimologies polèmiques, aquest fet ens ofereix l’avinentesa d’acostar-nos-hi amb menys timidesa: indica una pluralitat de caires, l’existència o, si més no, la possibilitat de moltes Figueres. En podem fer, doncs, uns quants esbossos, i no exhaurirem pas els aspectes de l’antiga vila reial, de la Figueres daliniana, dels carrers de bells aparadors i bons restaurants. Ni de la ciutat, no tan coneguda, de racons, de cels i de poetes.