Plaça de la Palmera

Façana d'un edifici de la Plaça de la Palmera. Foto: Francesca R. Uccella

Ens aturem en aquesta plaça perquè era un dels llocs on Maria Àngels Anglada caminava sovint durant les seves passejades, i on parava al bar L’Abrigall, per fer petar la xerrada amb familiars i amics. Una mica més enllà d’aquest bar hi havia Tamarís, una botiga d’una seva amiga, a sota de la casa que va ser de la família d’en Dalí.

Esbossos de Figueres
Figueres: Lunwerg, 1999


També s’ha adonat, [la seva amiga Maria] observadora com és, d’alguns detalls de motllures o esgrafiats: li han fet molta gràcia uns dracs, un xic esvaïts, que ha entrellucat en una casa de la Plaça de la Palmera, on jo li feia admirar, sota l’esveltíssim arbre, el bronze de Claude Collet. Retalls, fragments de l’equilibri urbanístic que havia tingut la ciutat, en gran part gràcies a l’empremta de l’arquitecte Roca i Bros, primer, i més endavant pel mesurat i elegant modernisme d’Azemar.