Arxiu municipal

Arxiu municipal. Foto: Francesca R. Uccella

En aquest edifici, ara arxiu municipal i abans seu de la Biblioteca Fages de Climent, Maria Àngels Anglada venia sovint a llegir i estudiar. Un dia, mentre treballava per escriure un article sobre Carme Montoriol, consultant el seu llegat, va pensar que aquesta biblioteca podria, en un futur, ser el lloc ideal per deixar-hi els seus manuscrits. De fet, molts dels seus originals –el de Les closes entre ells– es conserven a la Biblioteca Fages de Climent que, des del 2000, està situada a la plaça del Sol. Però tornem a l’edifici del carrer Ample. 

Abans de ser arxiu i biblioteca, va ser durant molts anys la presó, i és aquí on va estar empresonada Dolors Canals, protagonista de Les closes, poc després de l’assassinat del seu marit, Tomàs Moragues.


Va sentir un xiuxiueig a la sala i al cap d’una estona va entrar la mare de la seva mestressa, la senyora Canals, tota trasmudada:

– Serafina –li va dir–, vés a mudar-te, que has d’anar a vila, perquè els senyors del Jutjat us han de fer més preguntes, a tu i a la Dolors.

– Però deurem tornar a dormir a Bellvís, fa?

I la senyora que li respon quasi plorant:

– No, Serafina, no t’esveris, però val més que sàpigues la veritat: cal que t’enduguis un xic de roba i llençols nets; hauràs de quedar-te potser alguns dies a la presó, com a testimoni d’un procés. Tots els mossos que eren a Vilasirvent també hi són.

La mare no es va inquietar massa; tenia un tarannà coratjós i no veia mai les coses tan negres com són moltes vegades i a més ja estava acostumada a veure per altres casos que de les desgràcies dels peixos grossos els petits també en van malament. Això sí, es veu que quan van arribar a la presó, que era la del carrer que ja en deien aquest nom, i quan van tancar la reixa al seu darrera, el cor li fa fer un salt, però diu que sempre es va pensar que al cap de pocs dies tornarien a ser a la banda de fora. Quin mal havien fet elles? Els pares de donya Dolors pagaven dues cel·les individuals per a cada una, però estaven separades de dia i de nit; es veu que el fiscal havia manat que la seva mestressa, de moment, havia de romandre incomunicada. La mare es posava molt nerviosa quan li feien preguntes en castellà, perquè com es pot pensar no en sabia ni un borrall. Havia anat poc temps a l’escola i no li calia pas saber-ne, tampoc, si no havia estat mai més enllà de Girona: hi havia anat alguna vegada per les fires de Sant Narcís. Però amb penes i treballs va contestar tan bé com sabia.