BIOGRAFIA

Miquel de Palol i Felip, fill primogènit del poeta Pere de Palol i Poch, nasqué a Girona el 21 de febrer de 1885. Amb només dotze anys publicà el seu primer poema, Marxa de voluntari a Cuba, a Lo Geronès. L'any 1899 escriví, sota la influència de Pitarra, una comèdia avui perduda que es representà al Círculo de Obreros de Girona. Dos anys més tard escriví "L'Ondina", un poema llarg d'aire romàntic, i aquest mateix any es traslladà a Barcelona per estudiar dret, però hagué de tornar gairebé de seguida a Girona per motius familiars. Juntament amb Xavier Montsalvatge, Carles Rahola i Prudenci Bertrana, entre d'altres, participà en la publicació de L'Enderroch el 1902, revista que ell mateix definí a Girona i jo ¿com un cop de pedra en les aigües manses de la vida ciutadana. A redós d'aquesta publicació nasqueren els Jocs Florals de L'Enderroch que l'any següent es convertiren amb els Jocs Florals de Girona -transformació d'un Certamen Literario obsolet-, on Palol fou premiat diverses vegades. 

El 1905 anà a fer el servei militar a Barcelona i aquest fet li brindà l'oportunitat de col.laborar amb El Poble Català. En la Ciutat Comtal establí contactes amb Joan Maragall, amb el qual inicià una afectuosa correspondència, i aquest mateix any publicà Roses, el seu primer lliurament de versos en forma de llibre. Amb tot, però, un any més tard hagué de tornar a Girona després que el declaressin inútil per al servei militar. El 1908 guanyà el premi Joan Fastenrath en el cinquantenari dels Jocs Florals de Barcelona per Ègloga i presentà la novel.la Camí de llum al segon concurs organitzat per la Biblioteca d'El Poble Català i, malgrat que el premi fou declarat desert, l'obra fou acollida a la col.lecció el 1909. Aquest mateix any, després de llegir Llegendes d'amor i de tortura a l'Ateneu de Barcelona a invitació de Miquel dels Sants Oliver, publicà aquest volum de narracions curtes a Palafrugell. 

Des del 1897 col.laborà amb articles i poesia dispersa a revistes comarcals de tendència esquerrana i republicana (Lo Geronès, El Autonomista, Gerunda, L'Enderroch) i el 1910 fundà a Girona el setmanari Catalanitat junt amb altres escriptors i el dirigí durant la primera etapa. Obtingué, dos anys després, el premi als Jocs Florals de Girona per Poemes de tarda i es publicà el recull Sonetos galantes en versió castellana a cura d'Albert de Quintana. Fou en aquest mateix any, el 1912, que començà a treballar a l'empresa electroquímica del comte de Berenguer, on fou secretari del Consell d'Administració fins al 1939. El 1914 publicà Poemes de tarda i una any després s'amagà darrere el pseudònim Narcís per publicar articles a L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i La Cuca Fera a petició del seu director, Prudenci Bertrana, on els seus comentaris festius sobre la política i l'administració locals van topar amb la censura. Dos anys més tard, Santiago Rusiñol li oferí l'oportunitat d'encapçalar amb dos poemes satírics la seva novel.la En Josepet de Sant Celoni i a partir de 1918 encetà una etapa de col.laboració amb la revista gironina Ploma i llapis on hi publicà contes per a infants fins al 1922. 

El 1919 escriví la primera obra teatral que es conserva, Senyoreta Enigma, i l'estrenà, un any més tard, a Figueres amb la companyia de Maria Vila i Pius Daví. L'obra L'enemic amor és del 1920 i la mateixa companyia la representà a Reus i a Barcelona. Durant aquest període s'editaren aquestes dues obres i rebé el premi de teatre al Certamen del Centre de Lectura de Reus per Les petites tragèdies. Obtingué, el 1922, l'englantina als Jocs Florals de Girona amb el poema "Salve", la lectura del qual causà una gran commoció en el Teatre Municipal de la ciutat, i aquest mateix any publicà la segona edició de Poemes de tarda, corregida i augmentada. L'any següent nasqué el seu primer fill i aquest fet coincidí amb la publicació de Les petites tragèdies. Set anys més tard es féu una edició en castellà dels seus contes infantils amb el nom Cuentos y narraciones, destinada sobretot al públic de Sud-amèrica. 

Dins el vessant polític, Miquel de Palol entrà a formar part d'Acció Catalana de Nicolau d'Olwer als anys vint; del 1931 fins al 1933 fou regidor de l'Ajuntament de Girona, i alcalde en funcions en períodes molt freqüents a causa de les absències del titular, Miquel Santaló. Fou, també, membre del Comitè de Teatre de la Generalitat de Catalunya -gràcies a l'amistat que tenia amb Ventura Gassol- i president del Consistori dels Jocs Florals de Girona. El 1935 escriví Jueus, un drama històric ambientat al Call de Girona durant el segle XIV i, quatre anys més tard, es produí un saqueig de casa seva i desaparegué malauradament bona part de la seva obra inèdita. Del 1950 es data aproximadament una novel·la policíaca seva inacabada ambientada a Girona i del 1960, el seu últim conte per a infants, El Follet. El 1963 compongué el seu darrer poema i un any més tard començà les seves memòries, però només pogué acabar una part de les tres projectades i es publicaren pòstumament l'any 1972 amb el títol de Girona i jo. Poc després de complir vuitanta anys, el 13 d'agost de 1965, morí a Girona. 

[Iolanda Vila] 

(octubre 2008)

 

Biografia extreta de l'atlesliterari.cat

Fotografia

Itineraris

PUNTS