La Brutau era una antiga fàbrica tèxtil, situada a les vores del riu, en la qual, durant molts anys, treballava la major part de ciutadans del poble. El següent text descriu l’aprofitament hidràulic del Fluvià per a la indústria:

Festiu i joguiner passa per tes portes el Fluvià, saltironejant de resclosa en reclosa i fent rodar en cada salt una turbina, que dóna pa als honrats obrers que fabriquen el gènero que envies a llunyanes terres, on fins allí arriba la teva fama d’industrial, de treballadora, de rica i d’artista, perquè d’artistes en tens planter, que trasplants en les grans urbs, on conquereixen el llorer de la fama.

A Sant Jaume de Llierca és inevitable fer referència a un altre riu, el Llierca, un dels afluents del Fluvià, que s’hi uneix al seu pas per Sant Jaume.

Infinitat d’afluents que s’escolen de cent arraconades per aportar-li aigua, semblen tenir a primera vista una funció inútil perquè quan més podria presentar millor cabal, el Llierca desapareix sota els materials d’erosió que conté el seu propi llit. Però abans no es llença al Fluvià, a Sant Jaume de Llierca, ha exhibit un bon tram d’agradosos paratges riberals fins arribar a passar per sota aquesta excelsa obra d’enginyeria medieval que és el pont de Llierca, conegut arreu de la comarca i molt més enllà.

En el següent fragment de “Cançó del Fluvià”, Josep Mirabet descriu, des de la perspectiva del riu Fluvià en primera persona, la unió amb el Llierca:

I a Sant Jaume, que m’espera
sota els cingles d’un volcà,
veig el Llierca que s’esvera
per passar una drecera
i abraçar-me com germà.

Quan li donc la benvinguda
em pregunta ¿cap on vas?
Vine, dic, dóna’m ajuda
i anirem a fer beguda
al Molí de Sant Damàs.

Treu-te el nom de ta naixença
car el meu serveix per tu.