BIOGRAFIA

Maria Àngels Anglada i d'Abadal va ser la primera filla de Joan Anglada i Maria d'Abadal i la gran de quatre germans. Va heretar del seu pare el catalanisme, l'afició als poetes llatins i l'amor per la música, passions que es reflecteixen en tota la seva obra.

Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, la fascinació pel món grecollatí la va acompanyar al llarg de la seva vida: als inicis, com a estudiant, més endavant com a professora de grec a l'institut, posteriorment en els nombrosos viatges que va fer a Grècia i a Roma i, des de sempre, en la seva producció literària. 

L'any 1954 va contraure matrimoni amb Jordi Geli i Aguadé amb qui va tenir tres filles. Després de viure set anys a Barcelona i passar els estius a Vilamacolum (Alt Empordà), la família es traslladà definitivament a Figueres on Maria Àngels Anglada va exercir la docència i va escriure la major part de la seva producció. 

Poeta, novel·lista, assagista, crítica literària i traductora, en la seva trajectòria literària va cultivar tots els gèneres. Amb només 17 anys va publicar els primers poemes en català a la revista Ausona, però no va ser fins al 1972 quan començà una carrera literària exitosa amb la publicació, juntament amb Núria Albó, del llibre de poemes Díptic; de l'any 1979 data la seva primera novel·la, Les Closes (1979) que va ser guardonada amb el premi Josep Pla. Tot i això, la major part de la seva producció es concentra a les dècades dels '80 i especialment dels '90. Destaquen, com a reculls poètics Kyparíssia (1980), Columnes d'hores (1965-1990) (1990) o Arietta (1996); en l'apartat de narrativa, No em dic Laura (1981), Sandàlies d'escuma, premi Lletra d'Or 1985, El violí d'Auschwitz (1994) o Nit de 1911 (1999); i pel que fa a la narrativa infantil i juvenil, sobresurten obres com El bruel de Castelló (1996), Relats de mitologia. Els déus (1996), Relats de mitologia. Els herois (1996) o Nadal (1998). 

També va col·laborar en diverses publicacions entre les quals podem destacar el 9 País, Reduccions, Hora Nova, el Punt Diari, El 9 nou, la Revista de Girona, Ausa, Auriga... 

Després de més de vint anys de treball li arribà el reconeixement públic a la seva trajectòria. El 1991 va ser nomenada membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i set anys més tard, en va ser vicepresidenta. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1996 Figueres la va fer filla adoptiva.

 

Biografia extreta de l'atlesliterari.cat

Itineraris

PUNTS