Fora de la vila

Torre d'en Mornau. Foto: Jordi Canet Avilés

Girona: Diputació de Girona, 2009

Caldria sortir de Castelló d’Empúries per arribar a moltes de les propietats dels Climent.


D’allí [les muntanyes immediates] estant, albirava tot el que el pare havia deixat per ell [Enric de Climent]: les terres fèrtils de Castelló, el Cortal on es peixia l’eugassada gràvida, i “la Climenta” espremuda a una vessant; la muntanya de St. Baldiri a l’altra, i de la banda de Pau, els petits coreus de la causa pia... Abans de marxar, els havia instal·lat tots en la casa del barri del Puig, on seria més avinent de rebre les visites...  


Ell sí que sap els dols i les penúries
d’userda seca i de rostolls cremats,
la set que torna palla el fenc dels prats
del vell cortal de Castelló d’Empúries.

El mas d’en Godo era una propietat del poeta a la península del Cap de Creus; un mugic, un pagès rus; Carlemany, l’emperador dels francs al segle VIII, i Quasimodo el geperut de Nôtre Dame de París a la novel·la de Victor Hugo.


En Fages, nét d’un cacic
i renét per Caramany
d’un fill bord de Carlemany,
per punir de frau i engany
fuetejava un mugic.
I el pagès, que riu sarcàstic
amb posat de Quasimodo,
davant d’un motiu tan plàstic
reconeix que és just el càstig
i abandona el mas d’en Godo.

En relació amb les restriccions de postguerra, es refereix als  propietaris castellonins de la Torre d’en Mornau i del mas del davant. Un d’ells era advocat al servei d’Hisenda, a Girona.


No fos pel fiscal de tasses
que ens ve a munyir les terrosses,
els rics germans Planas Bassas
es dirien Plenes Bosses.