El nostre trajecte acaba a la urbanització que Fages va conèixer en els seus inicis i que també glossà. Vegem la primera quarteta d'un sonet que li dedicà.
Vent gris, escuma verda i aiguablava,
sorres d'or i madeixa que s'arruga
als triforis maragda de la Muga,
laberíntics canals d'Empuriabrava!
Que la bellesa del marc geogràfic i arquitectònic de Castelló, d'un costat, i de l'escriptura exquisida de Fages, de l'altre, siguin sovint visitades. Ambdós protagonistes resten indissolublement vinculats a l'espera del nostre assaboriment i de tothom qui, per un motiu o altre, s'atansi a la vila.