Can Climent


Can Climent. Foto: Jordi Canet Avilés

La pairal dels Climent a la segona meitat del segle XIX fou acomboiada per Enric Climent i Casadevall i Enric Climent i Vidal, rebesavi i besavi del poeta, que foren cacics liberals, ocuparen llocs en la política i tingueren gran influència a la comarca. Vegem com els evoca, volterians a voltes, d’altres llibertins que passegen amistançades pel sol de la plaça pública...

 

Girona: Diputació de Girona, 2009


La relació que mantenia [Enric de Climent] amb alguns agustins i dominics exclaustrats –que amb raó o sense eren més aviat bescantats per la clerecia secular- amb els quals es plaïa de parlar de filosofia, i més que res les idees liberals que professava i que també li havien valgut, en 1811, la glòria de l’exili, li havien fet en aquesta vila encara medieval de Castelló d’Empúries una aurèola de volterià.

Girona: Diputació de Girona, 2009

Els Climent i els Contreras –uns altres hisendats castellonins– vuitcentistes, foren uns mal veïns que vivien en relacions sempre tibants. Vegem-ne dues mostres.


Aquella nit hi hagué vetllada amb cant i ball en l’esplèndid saló de can Contreras, on dames i damisel·les hi acudiren dins la ufana de llurs mirinyacs opulents, per a sentir els versos de “La Marina” o cosa per l’estil de boca del seu autor. Climent i els seus invitat tragueren cadires al balcó convertit en llotja per a participar del gratuït espectacle, però fou advertida llur curiositat, i el mateix poeta cantor tancà amb gran estrèpit els balcons per a privar als que foren els seus amics del plaer d’escoltar-lo.

Girona: Diputació de Girona, 2009


[Carta a Enric de Climent] El teu pare, el dissabte, a un quart d’una del matí va arribar amb la seva paia, i tot seguit corregué a veu que no es deixaria veure de ningú, però ha estat tot al revés. Ahir anaren tot dos a oir missa d’onze, sortiren per la porta principal, passaren per la plaça dels Homes i eixiren per la porta de Sant Pere, i entrant per la de l’hostal, tornaren a travessar la dita plaça, veient-se clar que ho feien expressament perquè els veiés tothom, donada la molta gent que hi ha a la plaça els diumenges en aquella hora.

01 de de gener de 0001

Molt a prop, caminant en sentit oposat a la façana del temple, trobem la plaça de les Cols, on hi ha el que fou domicili de Joan Puig Dalmau, autor teatral i poeta castelloní, que era fill de la pastisseria "La Palma". La plaça dels Homes queda ben a prop. 
Molts veïns foren objecte de l'atenció epigramàtica del Gaiter de la Muga, la disfressa que amagava la personalitat del poeta.