Mariàngela Vilallonga, doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona. S'ha especialitzat en la literatura llatina del renaixement a casa nostra, sempre en íntima relació amb la literatura clàssica. Actualment dirigeix un projecte de recerca sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d'Aragó i Europa durant els segles XV i XVI. El grup de treball que coordina es diu Studia Humanitatis i hi participen 14 investigadors d'Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i l'Estat espanyol. Es tracta d'una biblioteca virtual, accessible a través del web de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, on es poden trobar biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins. És autora de més d'una dotzena de monografies i de llibres: Jeroni Pau. Obres (Barcelona 1986), Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (Barcelona 1988), La literatura llatina a Catalunya al segle XV (Barcelona 1993), Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern (Barcelona 1998), Johannes Burckard, Dietari secret (València, 2003). Amb el seu llibre Els arbres (Girona 1986) va iniciar la reflexió sobre literatura i paisatge, que va culminar en la publicació de l'Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX), codirigit amb Narcís-Jordi Aragó i editat per la Diputació de Girona l'any 2003. Ha escrit nombrosos pròlegs i capítols de llibre, així com articles de divulgació i periodístics (El Punt, Presència, Revista de Girona, Serra d'Or, La Vanguardia, etc.). Des de la seva creació el mes d'octubre de 2004, dirigeix la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona. És membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Biografia extreta de l'atlesliterari.cat
Fotografia