Fill d'un notari gironí, ingressà a l'orde dominicà, i, després d'estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l'any 1378. Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector (1385-90) i mestre de la càtedra de teologia de la catedral. El 1389 fou nomeat predicador general de l'orde. Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l'oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó. El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate, en defensa del papa d'Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de Catalunya-Aragó. El papa Benet XIII el cridà a la cort papal d'Avinyó i el féu confessor i capellà domèstic seu i penitenciari apostòlic (1395-99). Influït pel papa i per la cort de Castella, contribuí a imposar, amb el seu prestigi i la seva oratòria, el candidat Ferran d'Antequera al Compromís de Casp, on fou un dels compromissaris, en detriment del candidat català, Jaume d'Urgell. Poc després, davant la manca de col·laboració del papa Benet XIII per a resoldre el Cisme d'Occident, l'abandonà, i s'encarregà de publicar la sostracció d'obediència de Ferran I de Catalunya-Aragó en un sermó fet a Perpinyà (6 de gener de 1416). Intervingué en les negociacions per a posar a terme al cisma. Les seves predicacions, d'una habilitat excepcional, foren iniciades a València, on assolí les primeres conversions impressionants i multitudinàries. Del 1412 al 1416 es dedicà molt especialment a la conversió de jueus -i també de sarraïns-, que eren obligats a assistir als seus sermons. La seva tasca missionera i predicadora s'intensificà a partir de 1399, i continuà fins a la seva mort.
Fragment de biografia extret d'enciclopedia.cat
Fotografia