Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d'Agnès, la quan, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí. En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera administrativa i política: el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina. En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I, al qual, així com la seva muller Violant de Bar, estigué vinculat durant molts d'anys, i a la cancelleria del qual exercí el càrrec d'escrivà.
En aquesta etapa jovenívola escriví el poema al·legòric Llibre de Fortuna e Prudència (datat el 1381) i, sens dubte, el Sermó humorístic i paròdic, i féu també la traducció del llibre segon del poema llatí De Vetula, considerat, aleshores, obra autèntica d'Ovidi.
En inicar-se el regnat de Joan I, les denúncies i acusacions contra ell es feren tan greus que fou processat (1388), bé que això no impliqués, alesgores, empresonament. El 1390 ascendí a la categoria de secretari reial i es convertí en un dels homes de confiança de Joan I, gràcies a la protecció del qual reuní una considerable fortuna, amb què comprà una casa al carrer de la Corretgeria, avui dle Veguer, de Barcelona.
Joan I va morir sobtadament a Foixà. En fer-se càrrec de les regnes des de Barcelona, la reina, Maria de Luna, esposa de Martí I, procedí a l'immediat empresonament dels conselllers, curials i fomèstics de Joan I, entre ells Bernat Metge. Aquesta greu acusació mogué Metge a transformar el primes esbòs de l'Apologia en el llibre que fou la seva obra mestra, Lo Somni, on se li apareix Joan I al purgatori, és a dir, "en via de salvació". Fou redactat, ja en llibertat al començament del 1399.
Biografia adaptada d'enciclopedia.cat
Fotografia