Al pont


Part d'el Pont de Besalú. Foto: Marcelo Cugliari / www.catalunyavisio.cat

Abans d’endinsar-nos en la Vila, ens aturem aquí per descobrir els diferents noms que ha tingut al llarg dels segles.


El teu nom comença per ésser variat com els teus vaivens a través del temps: Besaldunum, Bisaldunum, Bisillum, Bezandun, Busulum, Besalun, Busuldum, Bisaldó, Bisaldú, Bosulú, i encara més, em sembla; però, des de molt temps ençà, ets com ara: Besalú.

Besalú, vila comtal
Girona: Diputació de Girona, 2005

Ara que ja hem descobert els seus noms, els versos de Montserrat Vayreda ens anticiparan el que veurem al llarg d’aquest recorregut.


Besalú, vila comtal,
la del silenci i la calma,
la del passat gloriós
que com un vel t’embolcalla.
Tens per riu un braçalet
i un pont vell per arracada,
tens venes per carrerons
on la molsa s’hi desmaia,
per somni, la llum del cel,
per ritme i cor, una plaça
i per veu Déu t’ha donat
tots els sons de la campana.
De Tallaferro el carrer
t’ofrena la filigrana
dels seus portals arquejats
com celles ben dibuixades.
L’església de Sant Vicenç
de temps millors sent recança
però encara té l’encís
de la seva portalada.
I sant Pere l’ampla nau,
la joventut del vell claustre.
Santa Maria al damunt
d’un pujol encimbrollada,
va morint de soledat
i sols espera el miracle
que el que els homes li han pres
Déu li torni altra vegada.
Cases plenes de secrets
i perfils de vella estampa,
pedrers que l’aigua poleix,
arbres vestits d’esperança.
Quan et venim a trobar
ens sorprèn la teva gràcia,
la tristesa del teu cel
i l’ombra que t’acompanya.
Vius rodejada de camps
i d’hortes enfruiterades,
et vetlla Sant Ferriol
i la Vera Creu et guarda.
Besalú, vila comtal,
la del silenci i la calma,
la del passat gloriós
que com un vel t’embolcalla.
Qui t’ha vist tan sols un cop
ja no pot mai oblidar-te,
que et porta en el pensament
i et porta en el fons de l’ànima!