Riu


El riu Fluvià al seu pas per Besalú amb el pont fortificat al fons i dues persones en primer terme. Autor desconegut (Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya)

Passem de la literatura de ficció a les actes d’un procés criminal que es va celebrar l’any 1325, però no deixem de banda el món dels jueus. L’inculpat va ser Astruch Bonavid també conegut com a Astruch Saporta, jueu de Girona resident a Besalú acusat injustament de pederàstia i d’haver matat la seva mare. La història ens diu que Bonavid va ser injuriat pel simple fet de ser un jueu amb diners. 

A través dels documents, ens arriba la veu d’un dels testimonis del judici. Escolteu-lo atentament; segur que us farà somriure. 


Al capítol 18 diu que manifesta la seva condició vil anant menjant pel carrer sense vergonya (ivit et vadit quampluries comedendo per vicios frequenter, ut vilis persona et sine verecundia), i al capítol 19, com a cosa fastigosa, torna a explicar que compra budells a la carnisseria, se’ls posa a la pitrera, els porta al riu Fluvià per netejar-los, i després se’ls menja (emit quampluries mochas seu intestina, remoto sagimine, et ponit ea in gremio suo... portat ipsa publice ad levandum flumen publicum Fluviani ville Bisullduni, et postmodum ipsas mochas comedit). Al darrer capítol, el 20, és denunciat com a lladre de material útil de la sinagoga (furatus fuit oleum et ceram in scola sive sinagoga judeorum Bisullduni C 6r).

Barcelona: La Campana, 01 de de juny de 2018

Del mateix indret on Astruch rentava els budells per menjar-se’ls, Josep M. Espinàs en fa una descripció acurada i realista.


El riu és més aviat magre, i per molta neu que es fongui i molta pluja que caigui, l'aigua tria altres camins; també la vitalitat comarcal ha triat altres punts per a manifestar-se, com a Olot, que comparat amb Besalú és un "poble nou". Però és clar que no tot és qüestió de volum, sinó també d'estil i de gràcia, i des d'aquest punt de vista el riu i la vila tornen a agermanar-se: el Fluvià dibuixa unes valls boniques i fresques; i Besalú alça unes pedres nobles i solemnes.

Fixeu-vos en la pedra monumental que s’aixeca a l’altra riba. Els besaluencs la coneixen com la Roca d’en Manyach, que Ventura Siqués compara a una escultura de Chillida.


(...) Al mig,
la Roca d’en Manyach, imponent, superba,
sembla una figura d’en Chillida, implantada
com un monument al poble fort
de Besalú, que ha superat la història,
en tant que el Fluvià té la roca abraçada.
En aquest paratge esplèndid, lluminós
gaudint d’inèdites transparències, els horts
són un descans per l’esperit i la vista,
mentre serveix de distracció als vells, rebost
que manté tota la vila, de vianda.