Des d’aquí tenim una de les vistes més privilegiades i més inusuals del pont. Aquesta imatge ha servit d’inspiració tant a poetes com a novel·listes. Dues de les publicacions més recents que s’ambienten a la vila –El pont dels jueus i El sello del algebrista–, tenen en el pont un dels escenaris més significatius.
Joan Teixidor, també s’inspira en la màgia que desprèn aquest indret, per escriure una evocació al seu passat.
Ens crèiem que tot era assequible
i pujàvem ardits cap als cimals;
conqueríem reialmes inventats i plantàvem banderes,
tot era camí dret i una gran esperança.
Oh Tallaferro dels meus jocs d’infant,
he jugat amb el teu nom a la casa de nines!
Érem guerrers amb arnesos brunyits
i unes noies molt lànguides a dalt del torricó.
Les golfes eren plenes de tresors devastats
però en fèiem grans palaus de cambres on t’hi perds.
Hi havia per al somni un riu sense fronteres,
els cavallers i les nines s’estimaven.
Per Sous i Comanegra pujàvem repeus
que cavalcà Gentil de la clara mirada.
Moriren els herois i prosperen els mites,
les noies es pentinen les trenes daurades.
Com han passat els anys sobre la pell usada!
Però encara en transparència
veig el rostre i la mà que tremola.
El pont travessa el riu i el Canigó rutila.