Ara que ja us heu passejat pels carrers i carrerons de la vila, prepareu-vos per recuperar a través de la paraula escrita tot allò que heu admirat.
A part, però, de les peces concretes, el que hi ha a Besalú, en la totalitat de la població, és un esperit difús, l'esperit del romànic, en el sentit més general del mot. Besalú s'aprecia divagant pels carrers de la població, badant per la plaça Major, emporxada, amb un rejoc de formes vivíssim, passant pel carrer del Portalet, mirant les cases de pedres del carrer Major, acostant-se a l'hospital, al convent de monges, passant pels porxos del carrer de Tallaferro, donant una ullada al barri jueu, mirant passar l'aigua del riu des de l'ampit d'una paret… És el que flota sobre totes aquestes pedres, el que viu entre aquests topants, el que fa de Besalú una cosa única en el país. Tot hi és vell, arrelat, provat per un mil·leni d'història i de vida.
Els segles s’han amuntegat en els carreus i el pes de la història gairebé ens afeixuga. En certs moments podríem imaginar-nos que només existeix aquest diorama senyorial i grandiloqüent que les reconstruccions no fan res més que subratllar. Al capdavall, és per visitar-lo i admirar-lo que es desplaça el viatger apassionat o el turista curiós. Aquest és el destí inevitable de tants llocs il·lustres.
En fi, Besalú és una mena de túnel del temps on els homes d'avui poden parlar amb els d'ahir. I si algú dubta dels seus orígens, de la seva identitat, i no sap d'on ve ni on va, que vingui a Besalú i escolti aquesta conversa de pedres i d'aigua.