Carrer Major: Biblioteca i Francesc Cambó


Carrer de Besalú amb una nena davant d'un portal. Foto: Joan Nonell Febrés (Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya)


Aquest català il·lustre va néixer a Verges, però es va criar a Besalú, on vivien els seus pares. La seva mare era filla de Verges, la qual cosa explica que ell nasqués allí. Als darreres de la casa hi ha una terrassa amb flors i una glorieta on es diu que el senyor Cambó passa moltes hores durant les temporades que hi sojorna. A Besalú l’admiren molt, però el conceptuen com un senyor una mica esquerp.

Ara no veurem el jardí, però ens hi podem imaginar Francesc Cambó assegut en una cadira tot escrivint aquestes paraules:


Tinc molt vius els meus records de la meva infantesa a Besalú, tan vius que podrien omplir alguns capítols.

(...)

La meva infància vaig passar-la entre Verges i Besalú, entre l’Empordà i la Garrotxa. Això pot explicar la complexitat del meu caràcter, amb els seus contrasts i contradiccions: imaginatiu, expansiu, sorollós i efusiu com un empordanès; retret, concentrat, tossut, com els homes de la Garrotxa, que ja s’assemblen als vigatans.

A la casa pairal de la família Cambó a Besalú hi vivia la meva àvia paterna, Modesta de Traver i de Ros, la qual, malgrat la noblesa de la seva ascendència, era la dona més senzilla del món. Era bona, dolça i caritativa. Però aquella casa tan gran, pocs anys abans plena d’animació i de vida, havia esdevingut silenciosa i trista en no tenir més estadants que una velleta i un capellà, que ni caçava ni jugava a cartes. Per tal que li animés la casa i li alegrés la vellesa, la meva àvia demanà al meu pare que li enviés un fill per fer-li companyia. Com que jo era el més gran –tenia prop de quatre anys- m’hi enviaren a mi a les darreries de 1880. I, amb mi, no sols hi entrà l’alegria, sinó una tempestat desfeta que anà creixent a mesura que jo creixia. Des de l’any 1880 fins al 1886 jo vaig viure a Besalú amb la meva àvia i el meu oncle capellà, llevat dels estius, en què la meva àvia ja tenia moltes visites que li feien companyia. Els estius jo els passava a Verges amb els meus germans: cada any en trobava un de nou.

(...)

La meva infància, però, bé pot dir-se que vaig passar-la a Besalú i els més vius records entre els anys 1880 i 1886 estan incrustats a Besalú i no en conservo més que records feliços.