Un dels elements que han fet fort Besalú al llarg dels segles ha estat la seva situació estratègica. Aquesta carretera, que uneix la població amb Figueres, Girona i Olot, ha vist passar molts excursionistes i escriptors.
Sobre les carreteres que menen al Gironès i a l'Empordà pels històrics i interessantíssims pobles de Sant Pau i Besalú, no hem trobat descripcions d'interès literari, tret de les relatives al trànsit que hom hi havia fet amb mitjans de locomoció actualment desapareguts.
Encara mig segle enrera, pintoresques tartanes i diligències portaven la gent a Olot des de Girona, Banyoles i Figueres, per les dues carreteres que s’ajunten a Besalú. L’allargassada (“longitudinal”) tartana de Figueres i la voluminosa tartana de Girona “durant la nostra infantesa i al trencant del segle”, recorda Joaquim Danés, “feien els respectius viatges en unes sis hores, o una bona mica més, car les parades reglamentàries solien ésser força llargues, per raó dels àpats de les persones i dels canvis de cavalleries.”
La tartana o bé ordinari que de Figueras va a Olot, surt de la posada de ca la Teta a la una en punt de la tarda. A las dotze i tres quarts ja estava jo sentat al seti de davant per veure'l país; los tres cavalls ja collats. Mentres los viatgers anaven arribant, se carregava el fato, sac, baguls, sarrions, darrera i davant del vehícul, una muntanya de bagatge, sis samals de peix dejús. La tartana aquella es enorme, és la verdadera galera del sigle passat, lo violí dels correus de quan no hi havia carreteres transitables, una arca de Noè. (...) La carretera de Figueras á Besalú es prou coneguda per estalviar-me de fer-ne la descripció; és moderna, construïda a tot gasto, profusió de ponts sobre els corregots més insignificants; de distància en distància cases pels peons que cuiden la carretera, fetes com estacions de ferro-carril. Anem voltant la Mare de Déu del Mont en ses dues terceres parts.