L’església de Sant Pere i Sant Prim fou fundada pel comte Guifré l’any 977, i consagrada per segona volta l’any 1003. És una obra feixuga, de parets gruixudes. Té la façana llisa amb portalada de mig punt sense ornamentació i amb un finestral romànic de molt bon estil.

Juntament amb l’església de Sant Vicenç, Sant Pere també ha estat un punt de referència pels habitants de la Vila, com ho testimonia aquesta breu anècdota, protagonitzada per l’àvia de Francesc Ventura Siqués, un conegut conciutadà de Besalú.

Anava a missa a Sant Pere, l’església que hi ha al centre del poble, fent sempre el mateix camí: el tros de carretera; tombava pel carrer dels Estudis, seguia el Firal i, pel carrer dels Horts, desembocava al Prat de Sant Pere. No se’n deia plaça, sinó prat, segurament perquè, abans d’haver-hi cases, devia ésser un prat. Molt de bon matí la gent ja transitaven, donat que començava el torn d’algunes fàbriques, i perquè el camió de la llet passava a dos quarts de set. Ella feia la seva ruta, perseverant, tranquil·la i una mica amagada de la gent. Era l’única sortida que feia cada dia al llarg de l’any, ja que, la resta del dia, el passava a la cuina.