L'itinerari literari Maria Àngels Anglada a Vic ha estat creat per la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona i publicat per l’Ajuntament de Vic. La presentació ha anat a càrrec de Mariàngela Vilallonga i el guió i la selecció de textos, a càrrec de Francesca Romana Uccella.

***

M. Àngels Anglada va néixer a Vic l’any 1930 i hi va viure de petita i d’adolescent. Aquest itinerari és un recorregut pel Vic de M. Àngels Anglada, a través d’alguns fragments de les obres en prosa on va descriure la ciutat i a través d’alguns dels poemes en els quals cantà la ciutat. No hi ha tots els textos que Anglada va escriure, amb Vic al pensament, amb Vic al record, ben cert, però hi ha alguns textos significatius per al camí que proposem. Recórrer Vic de la mà de M. Àngels Anglada és tornar al món de la seva infantesa, al món del record, és tornar a un Vic antic i en part desaparegut, és fer memòria d’un temps, memòria d’una ciutat, memòria d’uns personatges que feren il·lustre la ciutat. Pels camins de la memòria i del record d’Anglada, podrem conèixer el Vic del tombant dels segles XIV i XV, que va veure i viure Andreu Febrer, protagonista de L’agent del rei; podrem conèixer el Vic del segle XX, el de la postguerra, de la persecució d’una llengua, de la persecució d’unes persones, que va patir i viure Lluís Campdelacreu, el protagonista de No em dic Laura, l’ombra de la Casa de l’Heura,  aquell vell oblidadís que s’identifica amb mossèn Cinto; podrem conèixer el Vic de Jacint Verdaguer, el poeta que va redimir la llengua catalana, que va haver d’escriure En defensa pròpia, el poeta que es troba en l’origen de la poesia i de l’obra d’Anglada, el poeta de Vic, la terra d’Anglada i dels avantpassats d’Anglada. Deixem que ens acompanyi per Vic la veu d’Anglada, la poeta que va deixar la seva veu a aquells que els era mancada o prohibida; deixem que ens acompanyi per Vic la mirada d’Anglada que s’atura en jardins de nostàlgies i en trenats de somnis, des de la galeria de la casa del carrer de la Riera, “en el mur del palau remorós de les merles”.