L'itinerari literari Fages de Climent a Barcelona és el número 21 de la col·lecció d'itineraris literaris autoguiats que edita la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent. La presentació, el guió i la selecció de textos han anat a càrrec de Maria Nunes.

***

Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968) és autor d’una extensa obra, en part encara inèdita, que presenta un ampli ventall de gèneres i de registres literaris: poesia, narrativa, memorialisme, teatre, assaig, articulisme i traduccions. La seva obra s’emmarca en la segona generació del Noucentisme i palesa una clara influència d’Eugeni d’Ors, dels clàssics i de la poesia popular. Entre els títols més representatius cal destacar els llibres de poemes Somni de Cap de Creus, Balada del sabater d’Ordis, Les bruixes de Llers, Epigrames, Sonets i Poema dels Tres Reis; la biografia novel·lada Climent, i les MemòriesA la recerca de mi mateix.

Empordanès de naixement i de cor, Carles Fages de Climent va viure a Barcelona bona part de la seva vida, concretament entre els anys 1913 i 1959, tret de períodes com l’any 1925 en què va anar a Madrid per cursar el doctorat; i del 1927 al 1934 quan, després de casat, es va instal·lar en la propietat familiar de la seva muller, Ramona Mir i Vidal, a Sant Sadurní d’Anoia.

L’itinerari literari Fages de Climent a Barcelona ressegueix els principals indrets de la ciutat relacionats amb la biografia i l’obra de l’autor, i té per objectiu contribuir a donar a conèixer i a divulgar-ne la figura i l’obra literària. El recorregut s’estructura en tres àmbits: Sarrià, l’Eixample i Ciutat Vella; tres espais de característiques urbanes ben diferents que expliquen la relació de Fages de Climent amb la ciutat on va residir tants anys encara que sempre se sentí profundament identificat amb la seva terra i les seves arrels empordaneses.

L’antiga vila de Sarrià correspon a l’etapa del final de la infantesa i la primera adolescència de Carles Fages de Climent. Hi arribà el 1913 amb la família per estudiar el batxillerat al Col·legi dels Jesuïtes de Sarrià. Al carrer de Pomaret hi experimentà l’impacte de la poesia de Josep Carner, i gaudí de la proximitat de la natura de la serra de Collserola. És l’indret del qual en guardà més bons records i el barri barceloní que abandonà més a contracor.

A l’Eixample hi transcorre un llarg període que va de l’adolescència i la joventut a la vida adulta d’escriptor i pare de família. Hi trobarem les institucions acadèmiques on es va formar, la Universitat de Barcelona on va cursar estudis de Dret i de Filosofia i Lletres, indrets on va entrar en contacte amb els intel·lectuals i poetes noucentistes, l’Institut-Escola Pi i Margall on va exercir de professor d’història durant la República, i els dos domicilis on va fixar la residència familiar durant la Guerra Civil i la postguerra. Ja en els darrers anys del batxillerat als Jesuïtes de Casp començà a palesar l’hostilitat del medi i l’enyor del paisatge empordanès se li imposà cada cop més. Els dramàtics conflictes que visqué el país sumats al sentiment de decepció que li causà l’escàs reconeixement de la seva obra, accentuaren la sensació de sentir-se exiliat i estranger en la gran ciutat. El 1959, en el domicili familiar de la Gran Via, es produí la ruptura familiar amb la conseqüent decisió del poeta d’abandonar definitivament Barcelona i tornar a la seva casa pairal de Castelló d’Empúries.

La Barcelona antiga evoca facetes més relacionades amb els ambients culturals barcelonins i la vida social de la qual participà Fages de Climent. El Palau de la Música, la plaça del Rei, l’Ateneu Barcelonès, el Liceu, el Teatre Principal o l’Hotel Espanya són els més destacats. Finalment, la Rambla de Santa Mònica i els estrets carrers que hi desemboquen permeten de reviure anècdotes biogràfiques i d’establir un bell paral·lelisme que connecta Carles Fages de Climent amb les aventures barcelonines d’alguns dels seus avantpassats.