En el final de la Rambla podem donar per finalitzat l’itinerari Fages de Climent a Barcelona. A partir de 1959, un cop fixada la seva residència definitiva a la casa Climent de Castelló, el poeta va viatjar amb regularitat a Barcelona, però la ciutat no el va atraure mai i preferí sempre la terra i el casal familiars.
Solia anar sovint, almenys setmanalment, a Barcelona, però no en sentia fretura. En realitat, en la meva casa encatifada, rica de domassos i de mobles estilitzats, passava la més daurada de les misèries.
Per acomiadar l’itinerari Fages de Climent a Barcelona us proposem la lectura del seu poema “Oda a la posteritat”:
Posteritat, cruel amiga dels poetes,
tardana providència d’indignats decebuts,
gastament de les hores, prenyat de segles muts.
Sagitari dispara massa lluny les sagetes.
Dels teus plintes de marbre i les ruixes i vetes,
de les teves corones de julivert i mirta,
de l’exèquia flèbil i el fugaç epitafi,
la carrossa i l’esquela, permet-me que me’n foti,
posteritat cruel, si he viscut per delir-te.