Bar Empòrium


Bar Empòrium. Foto: Narcís Roget. Arxiu Municipal de Figueres

La darrera estació del nostre viatge ens porta fins al bar Empòrium, un dels bars que envoltaven la Rambla i que avui segueix en actiu. En aquest bar, el gener de 1929, Luis Buñuel i Salvador Dalí van escriure el guió d’una pel·lícula que canviaria la història del cinema, Un chien andalou, que poc mesos després s’estrenaria a París amb notable escàndol. En aquell moment, Lorca i Dalí s’havien distanciat definitivament i el títol de la pel·lícula podria ser una mena de broma privada entre Dalí i Buñuel dirigida contra García Lorca. L’amistat entre el poeta i el pintor semblava definitivament acabada. 

Aquell mateix any Sagarra parlava de tan singular establiment:


Ara seu a la terrassa de l’Empòrium, emmarcat per les rajoles blaves i pel fum de cafè que ve de dins [...] En Quimet, des de la terrassa de l’Empòrium, descobreix la medul·la de Figueres. És una medul·la de vedella tendra, sense raça ni pretensió, però nodrida amb les userdes més fines de l’Empordà, amb una garrofa trinxada tota plena de sucre com el raïm d’aquells pedrenys de Llançà i Garriguella.

02 de de novembre de 1929

També l’any 1929, la revista de Cadaqués Sol Ixent es feia ressò de l’estrena a Barcelona del film.


En el cinema «Rialto» de Barcelona, tingué lloc la primera sessió de cinema d'art, organitzada pel setmanari «Mirador», amb la presentació de la pel·lícula Un chien andalou del cineasta Lluis Buñuel, amb la col·laboració del nostre compatrici Salvador Dalí. A la sessió privada, que tingué lloc el dia 24 i a la qual fou invitat el nostre amic Àngel Planells, hi assistiren entre altres, el crític d'art Sebastià Gasch, Guillem Diaz-Plaja, Lluis Muntanya, J. M. de Segarra, Josep Dalmau i altres personalitats del món artístic i literari barceloní.

El film d'en Dalí i en Buñuel és una vertadera i meravellosa audàcia d'originalitat, i en tot ell hi batega un lirisme cruel, d'una intensitat insospitada.

La pel·lícula Un chien andalou que ha sigut comentada elogiosament per les més prestigioses revistes europees, causà una gran impressió als espectadors dita sessió privada.