De formació autodidàctica i viatjant de professió, de ben jove demostrà inclinació vers la literatura. Estimulat pels poetes Carles Fontfreda i Josep Munteis, conreà la poesia i la prosa. Escriví més d'un miler d'articles sobre aspectes geogràfics, històrics, artístics, folklòrics, literaris i d'actualitat sobre la comarca natal, en revistes com Pyrene, Puigsacalm, Revista de Gerona, Tele-estel, Destino, Serra d'Or, Arriba España i altres, i és, així mateix, autor de sengles guies turístiques de Besalú i Olo. Fou membre actiu d'Amics de Besalú i el sue comtat, i conseller local del patrimoni artístic a Santa Pau. Les seves aportacions de caràcter històric, que defugen la investigació arxivística i erudita, es caracteritzen pel sentit recopilador i descriptiu, i l'estil planer i divulgatiu. Se centren especialment en la ciutat d'Olot, Santa Pau i l'alta Garrotxa: Besalú, un país aspre i antic (1968), Olot, els homes i la ciutat (1969), Santa Pau i la seva baronia (1971), Carlins i liberals. Història d'unes guerres (1972), Olot en les arts i en les lletres (1974), Les valls d'Olot (1975) i Joan Carles Panyó i Figaró, primer director de les Escoles de Dibuix d'Olot i de Girona (Olot 1976).
Biografia extreta d'enciclopedia.cat
Fotografia