BIOGRAFIA

SEMPRE SILENCI
«Trenca el silenci
i la bellesa lliscarà
com una anguila
per la baixada del torrent.
Solament en silenci
podràs fruir la plenitud
indefinible de la poesia.
I només en silenci,
retrobaràs el vell motiu
de reviure la vida.»
"Paraules"

Joan Mercader i Sunyer és natural d'Olot (La Garrotxa) on va néixer el 16 de març de 1932. Passa infantesa i adolescència a la seva comarca natal, però el 1957 -després de casar-se amb Núria Mas- comença un periple de gairebé 40 anys allunyat de la seva terra. Primer s'instal·la a Figueres i l'any 1966 a Barcelona.
En la seva joventut ja escriu els primers versos a redós d'un grup d'amics (i a Figueres participarà en diverses activitats literàries i culturals; alguns dels seus primers poemes apareixeran publicats a "Antologia poètica" (Rumbo, 1957) i a la revista "Tramuntana" de Lloret de Mar. Malgrat tot, però, durant l'etapa barcelonina (1966-1997) les seves obligacions laborals li impediran dedicar-se a la poesia i, de fet, no serà fins als anys '90 quan començarà decididament la seva activitat literària, coincidint amb tres fets: l'entrada al grup «Poesia Viva» a la Cova del Drac (1991), el premi Miquel Martí i Pol de poesia amb "L'hora de plegar" (1992) i el retorn a la Garrotxa just després de retirar-se (1997). Des de llavors ha estat vinculat constantment al món poètic. És autor de 13 llibres de poesia i dos de narrativa breu molts dels quals han obtingut algun guardó. El "Grandalla" de poesia (1998) en la XXI Nit Literària Andorrana per l'obra "Àlbum"; el premi de poesia Òmnium Cultural de Granollers (1992) amb "Paraules"; el Premi Goleta i Bergantí de l'Ajuntament del Masnou (1993) amb "Quadern sense paranys", entre molts altres. Mercader també forma part del Seminari d'Investigació Poètica i dels Amics de les Lletres Garrotxines a més de participar en nombrosos recitals poètics.

Els seus són uns versos plens de records i de nostàlgia però replens de modernitat, amb la mirada fixa cap a la fita final del seu camí; dedicats també a les petites coses quotidianes i a la seva estimada Garrotxa. Una Garrotxa que l'inspirarà especialment després del retorn a Olot. A la primera part d'"Àlbum" titulada «Aquells dies Vermells» (1999) i a "L'àmbit de la memòria" (2001) es mostra el retrobament del poeta amb un passat -la terra, els amics, els records i amb ell mateix- que no ha pogut aturar el pas del temps. I sense moure'ns d'aquesta comarca, "La llum de les pedres" (2002) és un recorregut pels paisatges de l'Alta Garrotxa amb acompanyament dels dibuixos de Nicolau Gironès i de les fotografies d'Isidre Charles.
Sorprèn especialment la seva obra de narrativa breu banyada d'ironia i que porta per títol "Relats insolvents" (1997) però també "El triomf de la memòria" (2002) una edició a cura de Jaume Bosquet on el filòleg fa una selecció dels versos més significatius de l'obra publicada de Mercader a més d'incorporar-n'hi d'inèdits.

L'any 2001 el poeta va rebre un merescut reconeixement de la ciutat que el va veure néixer en el marc dels Premis Ciutat dOlot.

[Anna Guix]

Referències bibliogràfiques:

MERCADER I SUNYER, Joan. "El triomf del record", a cura de Jaume Bosquet. Barcelona: Viena, 2002.
MERCADER I SUNYER, Joan. "La llum de les pedres". Olot: Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa, 2002.
MERCADER I SUNYER, Joan. "L'àmbit de la memòria". Olot: Fundació Pere Simon, 2001.
MERCADER I SUNYER, Joan. "La pluja sobre els volcans. Olot, estampes d¿una dècada (1940-1950)". Olot: Fundació Pere Simon, 2000.
MERCADER I SUNYER, Joan. "L'hora de plegar". Sabadell: Ausa, 1993.
MERCADER I SUNYER, Joan. "Paraules". Granollers: Editorial Granollers, 1994.
MERCADER I SUNYER, Joan. "Poemes d'amor i de mar". Granollers: Editorial Granollers, 1998.
MERCADER I SUNYER, Joan. "Quadern sense paranys". 1994 

 

Biografia extreta de l'atlesliterari.cat

Fotografia

PUNTS

Itineraris