Ingressà als caputxins el 1918 i fou ordenat sacerdot el 1926. Publicà un bon nombre de treballs sobre temes de patristica, d'història i de literatura i valuoses edicions de texts antics, com la Consueta del misteri de la gloriosa Santa Àgata (1953), la Consueta de Sant Eudald (1954), Una poesia religiosa del segle XIII (1953-1957), Procés d'un bruixot (1968), Eiximenis (1960) i la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine segons un manuscrit de Vic (1975). Col·laborador de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge, traduí i comentà L'himne acatist a la Mare de Déu (1961). Amb pseudònim, edità el 1956 un recull de caçons populars, Per les cançons d'un terrelloner. Deixà inèdits molts altres treballs i traduccions. Els darrers anys signava amb el nom de Nolasc Rebull.
Biografia extreta d'enciclopedia.cat